Princesa de bar

Maria-Josep Villarroya

Camino per sobre del metacrilat
pintades de llavis al meu voltant,
pantalles enceses, un so estrident,
una mà freda al meu costat.
No vull que sempre sigui així
voltada d'un vell paradís,
mirades que es van allunyant,
vasos de vidres destenyits.

Sóc princesa d'un pub de ciutat
sóc au de presa d'una barra de bar.
Deixo que em mirin, és el meu fet
ànimes en pena que es posen a tret.

I torno a casa com un vell asmat,
neix un nou dia, per a mi se'n va.
Escolto la ràdio uns breus moments,
apago la llum i no somnio més.
No vull que sigui sempre així,
frases vestides de setí,
promeses tontes que se'n van
quan se'ns en va la llarga nit.