Pròleg
Inferir el futur com una serp,
amb el meu nom als seus ullals plens de verí.
És que he nascut potser massa tard per creure en la sang,
és que he nascut potser massa aviat per seure i mirar.
Cau el vespre dels que manen,
nits de somnis que comencen
Tant de bo migrar com els ocells
quan ja tot està més que perdut.
Allà on vaig ja només veig ombres cobertes de fum,
allà on vaig només crec en les meves passes.
Cau el vespre dels que manen,
nits de somnis que comencen
Inferir el futur com una serp,
amb el meu nom als seus ullals plens de verí.
És que he nascut potser massa tard per creure en la sang,
és que he nascut potser massa aviat per seure i mirar.
Ara està clar, això només és el pròleg de...
