
Prop de mi
però com la lluna
t'amagues
al matí
quan més a prop
més lluny de mi
molt tendrament
com ho fa el vent
que sense vergonya
t'arrissa el vel
voldria un lloc
entre els ocells
omplir de jocs
la teva pell
però com la lluna
t'amagues
al matí
quan més a prop
més lluny de mi
llit de xarol
com ho fa el sol
que sense vergonya
t'esmalta el cos
voldria un lloc
un qualsevol
omplir de flors
el teu bressol
però com la lluna
t'amagues
al matí
quan més a prop
més lluny de mi
Autor(es): Enric Barbat