Prou
Un raig de llum entra en l'habitació,
el calor t'ha trobat un altre cop.
Una emoció que s’ha fos als peus del llit,
un problema que s'ha resolt al teu cap.
Sobren paraules
quan la raó està escrita al cor,
quan t'has cansat d'aturar el temps,
de malferir-te,
inventant dolor desconfiant,
mirant de costat el mal que estàs causant.
Por de no sentir, por d’estar sol, por de somiar despert.
Descansa el cap,
tornes a somiar en ser
allò que sempre has desitjat.
Creure en tu mateix per poder estimar
tota una vida admirada en altra gent.
Crits, plors, cremen, dolen,
no digues res més que ja fa mal.
La bogeria descontrolada
deixa una taca que marca.
Prou de lladrar, prou d'escupir
embrutant altres ments,
venjança que inventes quan l'odi és en l'aire
que hui respires.
Esperaràs que torne el vent escrivint en l’arena,
llançaràs una cançó per regalar el teu alè
amb tot el que no has sabut dir a temps.
