Prou ja de porqueria
No ho diuen als diaris, ni ho diuen a la tele
No ho diuen els juristes llepaculs ni alguns artistes
No ho diu l´home del temps, l´home del sac, l´home del trànsit
Això ho diuen els ulls de qualsevol que hi ha al carrer
Prou ja, prou ja...de porqueria
No ho sentiràs pas a l´agenda cultural
Tampoc en el discurs de cap adepte collint premis
Ni sortirà en portada de revistes de tendències
Ni en reporters moderns que fan pinta de models
Prou ja, prou ja...de porqueria
No ho diu l’espavilat amb corbata i maletí
Ni ho diuen els que viuen de cobrar comissions
No ho diu aquell que viatja sempre en cotxe oficial
Ni aquells que fabriquen el corrent d´opinió
Prou ja, prou ja...de porqueria
Ho diuen els ulls ebris de fantasmes i de mites
També orelles plenes de missatges de quincalla
I boques atipades de metalls i dioxines
O nassos calcinats per olors virtuals
Prou ja, prou ja...de porqueria
