Puonà
Hi ha un animal al terme que no és una novetat,
i es reprodueix més prompte que un conill del cap "unflat".
No té descripció possible "pos" és de colors desiguals i es mimetitza en l´entorn, com un geyperman...
Quan és estiu, "los" trobes amagats dins d'un ribàs,
tombant pedres i "marges", arrasant-t'ho tot al pas.
Arranquen "tomateres", "mos" pelen "los favars", i tot "lo" que arrepleguen, ho carreguen al cabàs...
"Puonà... Puonà..."
Caguen a les solades i les olives em fan grau...
Tots "mos" coneixem, som bones persones i no volem que prenguen mal,
però maleirem tots a estos personatges, així escarmentaran.
I que quan s´arrimen a una esparreguera els pixen "los" camals,
els "mossegue" una rabosa i els "frese" una "moixeta" de les que caguen clar...
Autor(es): Aluminosis
