Quadres
Dylan transfigurat, 300 anys de secrets en un llibre, bosc d’ombres d’un sol cremat, el jove que torna del somni de l’àvia.
Un tel de veritat sobre tanta mentida, una peça que trenca el silenci i et fa més sàvia.
El misteri dels eunucs, trencar un revolt de miracle, i partir en un bot cap al sud, versos que floreixen en un test sota la pluja.
Rimes perdudes, de fulls estripats, tres glops de sorra i quatre de rom, i unes pedres que trenquen la mar i encaren la ràbia.
A-a-ah
Retrats translúcids, quadres transparents,
projectils estèrils vers l’abstracció.
Aquiescència, fortalesa, erudició.
Aquarel·la d’un pinzell dalinià,
veladura, pigment acrílic, daltonisme, carbó.
Invocació profètica, mística, delirant,
fervent, fanàtica, monomania febril, desvariant.
Tricromatisme anòmal!
Carrer estret i els Grateful Dead, 3000 caus secrets dins la nostra cançó,
Teles i quadres a contrallum, imatges i retaules d’un diumenge a la tarda,
frases caient sobre el paper,
són petjes a l’estómac d’un rec sense amo
són retrats de tu, jo i ningú
tancats en gàbies.
Gàbies...
Són quadres
Autor(es): Els Navegants
