Quan cau el sol
Cau el Sol, sobre una escletxa a l’horitzó
Milers de núvols es dissolen pel camí
Ja se’n van, molt lluny de mi
Les gotes d’aigua taquen totes les parets
La terra humida abraça tot allò que es sec
Ara tot respira, és la presència de la vida
En el silenci puc sentir els meus batecs
Profunda calma connexió amb l’Univers
S’obre de seguida, la connexió adormida
Si tanco els ulls, sento un profund
Sentiment de pau
Sento l’amor i l’aixopluc
Dels que ja no son aquí
Que fan un nou camí
Aporta l’aire de claror els meus pensaments
Espurnes vives que transformen el present
Immensa obertura, aquí tot s’atura
Polsim de vida que articula aquest moment
Belles imatges, geometria en moviment
Esta definida, és la flor de la vida
Si tanco els ulls, sento un profund
Sentiment de pau
Palpo l’amor i l’aixopluc
Dels que ja no son aquí
I que ara fan un nou camí
En la llum
Que impregna la meva pell
De dolçor, de calor
Que impulsa que es mogui tot
Endavant...
Cau el Sol, sobre una escletxa a l’horitzó
Milers de núvols es dissolen pel camí
Ja se’n van, molt lluny de mi
