Quan

Rodamons

Quan,vull saber quan,
vaig pensar que diria el meu nom.
Com l'home de fang,
confiant que el seu cos prengui vida.
Al costat d'una espelma,
la cara trista del temps.
Quan, vull saber quan,
vaig confondre el passat i el present.

Quan, vull saber quan,
vaig pensar que entraria al meu món.
Com l'home de foc,
que no sap quin efecte té l'aigua.
Amb la cara arrugada
i amb una espurna de dol,
quan, vull saber quan,
vaig deixar d'escoltar rock'n'roll.

I per què¨ no?
Jo esperava que fos
paradigma de la dolça realitat.
I qui sap,
qui sap on han anat
les primeres sensacions al seu costat...

Quan,vull saber quan,
vaig pensar que em vindria a buscar.
Com l'home de glaç,
esperant que comenci el desembre.
Sense ganes de creure
en més històries d'amor,
quan, vull saber quan,
va saltar del meu llit al meu cor.

I per què no?
Jo esperava que fos
paradigma de la dolça realitat.
I qui sap,
qui sap on han anat
les primeres sensacions al seu costat...

I per què no?
Jo esperava que fos
paradigma de la nostra llibertat.
I qui sap,
qui sap si demà
tornarà a sentir,
tornarà a estimar
o seguirà l'impuls de veure-hi més enllà.

Vull saber quan...