Quan el sol
Crema el caos tan aprop,
que no tinc força per pensar
quin és el gen que ens porta a creure
que som tan bons per decidir,
per saber que ha de subsistir per sempre.
Quan el sol surt a l'alba reneix tot,
tan sols som un impàs per aquest mon.
No hi ha res més gran que això, il·lumina'm el meu cor,
vull sentir de nou la teva escalfor.
Passen dies, passa el temps
però la memòria no absorbeix
tots els errors dels que aprendre.
Com intentar canviar de sort?
Com invertir la situació?... per sempre
Només hi ha un espai, un terreny on tot
comunica tantes diferents espècies.
Condemnats a sobreviure junts en un sol sistema.
