Quan arribo a escola
Quan arribo a escola
i pujo cap a classe,
entro en un món infinit.
Mates, medi, llengua,
plàstica i pintura,
els rius i els seus afluents.
La taula del quatre,
fitxes i diagrames,
països i continents.
Classe de pintura,
teatre multimèdia,
informàtica i anglès.
No sé pas com ho faré
per posar-hi tants coneixements,
dins un cap tan petit
com el meu.
La mestra que em renya
perquè diu que bado
quan em miro les parets.
No és pas que m'encanti,
tan sols agafo aire,
per continuar aprenent.
En Joan i la Marta
fa estona que dormen.
Dormen amb els ulls oberts.
Fan veure que pensen
i que es reconcentren
qui sap en quins pensaments.
No sé pas com ho faré
per posar-hi tants coneixements,
dins un cap tan petit
com el meu.
I és que crec
que algun dia
em rebentarà el cervell
si hi guardo,
ni que sigui,
una parauleta més.
En Pere que no calla,
l'Alba que badalla,
la Maria fa avionets.
Crec que val la pena,
ser aquí a l'escola
i aprendre el que aprenc.
Miro la finestra
i veig la vida estesa
allà fora, al carrer.
Quan arribi l'hora
de ser allà fora,
vull tenir-ho tot après.
No sé pas com ho faré
per posar-hi tants coneixements,
dins un cap tan petit
com el meu.
I és que crec
que algun dia
em rebentarà el cervell
si hi guardo,
ni que sigui,
una parauleta més.
Autor(es): Xavi Múrcia
