Quan es fa de nit
La vaig veure baixar pel mig del carrer
Ja estava a la vora de perdre l'alè
La roba esgarrada la vista perduda i absent
La pluja xopava el seu tintat cabell
El rimel embrutava el seu rostre vell
Vestia les joies barates què li regalà ell
Ai! On t'amagaràs hui?
Totes les portes es tanquen quan es fa de nit
Aquella dona derrotada
Enganxada i maltractada
Vivia una vida que odiava que no podia evadir
De sobte es va detenir front a mi
Tenia un aspecte patètic i humit
La seua cara mostrava les cicatrius del destí
Ai! On t'amagaràs hui?
Totes les portes es tanquen quan es fa de nit
Autor(es): Òscar Briz
