Quan el sol es pon

Falsterbo 3

Digue´m per què plores, fill meu;
jo sé que veus en els ulls de la gent
un cel de dubtes ennegrit de pors,
però tu saps que jo estic vora teu, vora teu.

Si em dóns la mà, jo et vetllaré el son,
blau i vermell, quan el sol es pon.
Si em dóns la mà, jo et vetllaré el son,
blau i vermell, quan el sol es pon.
Quan es pon... quan el sol es pon.

Si em dóns la mà, jo et vetllaré el son,
blau i vermell, quan el sol es pon.
Si em dóns la mà, jo et vetllaré el son,
blau i vermell, quan el sol es pon.
Quan es pon... quan el sol es pon.

Perquè de neguits i afanys
els homes grans hem omplert el món,
tu em preguntes, vols que et digui el perquè.
Jo només et sé dir: som estranys, som estranys.

Si em dóns la mà, jo et vetllaré el son,
blau i vermell, quan el sol es pon.
Si em dóns la mà, jo et vetllaré el son,
blau i vermell, quan el sol es pon.
Quan es pon... quan el sol es pon.

Guarda el teu somriure, fill meu.
Mai no te´l venguis ni l´omplis de nit.
Res no envegis que no et puguis guanyar,
i el sol d'or, dia clar, serà teu, serà teu.