Quan es fa clar
La festa ahir no va ser diferent
tot va ser igual que abans d'ahir
pot canviar el lloc
la gent o la ciutat
però és que en el fons busquem
sempre el mateix.
Un somriure, un gest o una senyal
una raó per oblidar
un motiu per fer-me no pensar
que ja fa temps qu dormo sol...
I viurem la nit
esperant que es faci clar.
Viurem la nit
sense cap ganes de ballar.
Que el que busco és simplement
a qui estimar
jo no busco omplir el meu llit
si has de marxar.
Que una nit més
em quedo sol quan es fa clar.
Els llums, la gent. el fum
i un riure fals
tothom diu ser amic de tothom
i jo em pregunto si serà veritat
si formo part de tot això...
La gent em mira o això penso jo
crec que es ulls m'han delatat
poder la droga ja no em senta bé
serà millor que hi deixi de pensar...
I viurem la nit
esperant que es faci clar.
Viurem la nit
sense cap ganes de ballar.
Que el que busco és simplement
a qui estimar
jo no busco omplir el meu llit
si has de marxar.
Que una nit més
em quedo sol quan es fa clar.
Surt el sol
i no vull anar a dormir.
No tinc ningú
que em renyi, m'esperi
i s'adormi al meu costat...
Ningú m'està esperant.
I viurem la nit
esperant que es faci clar.
Viurem la nit
sense cap ganes de ballar.
Que el que busco és simplement
a qui estimar
jo no busco implir el meu llit
si has de marxar.
Que una nit més
em quedo sol quan es fa clar.
Autor(es): Jofre Bardagí
