Quan la terra respira
Ell es desperta cada dematí quan el sol
banya les capçades dels que comparteixen
aquest paradís daurat on tot transmet harmonia.
Sempre viu aquest moment com si fos l’últim,
ja que sap que potser avui li tocarà a ell
passar pel tall de serres o destrals que assassinen.
Ha crescut innocentment
en un món on no és freqüent
trobar qui lluiti pels altres.
Només vol que siguem conscients
de tot el mal que estem fent
quan pensem només en nosaltres!
Sempre ha pensat que no és per malícia.
(Però ara veu que no necessitem)
Acabar amb l’aire que ens dona vida.
(Quan la terra respira)
Sap que sabem que sense els arbres
el món està mort,
doncs no entén per què ho fem!
Així que Serres i destrals dansen al ritme
d’interessos econòmics que no contemplen
les necessitats ecològiques.
No tenen escrúpols tan sols volen
acumular “calers” i de la terra que se’n preocupi algú altre,
els és igual assassinar-la!
Però tot s’atura un segon
quan la rosada plora
pels que ja ningú recorda;
aquest instant tan dolorós
contrast del quadre preciós
de llum daurada de cada matí!
Sempre ha pensat que no és per malícia.
(Però ara veu que no necessitem)
Acabar amb l’aire que ens dona vida.
(Quan la terra respira)
Sap que sabem que sense els arbres
el món està mort,
doncs no entén per què ho fem! (x3)
