Quan somriu a la gent

Glaucs

I respiro com puc
i em tremola la veu
però camino d'empeus, jo no em queixo
i segueixo perdut.

I ara em veig castigat
i tan lluny de la gent.
Em veuen tan diferent, i no m'agrada
vull sortir del forat.
Que estic patint de valent, i això no para
maleïda ansietat.

I de cop tot el món m'agrada
de cop l'ansietat s'amaga
quan ella és aquí, ella és amb mi.

I el sol brilla a la meva cara
quan ve a despertar al seu pare
oh, sóc tan feliç, si ella és aquí…

I sortim a jugar
i saltem i ballem
tot és tan diferent, no tremolo
quan l'escolto parlar.
I riem i volem, i l'admiro
ella em fa ser valent.
I la sento cantar, i m'enemoro
quan somriu a la gent.