Quan no tocàvem de peus a terra

Companyia Elèctrica Dharma

Vine que anirem enrere
Si vols venir, anirem enrere, enrere, enrere
Als dies de la nostra infantesa
Quan jugàvem tots junts i sempre i molt
Quan no tocàvem de peus a terra
En les llargues tardes d'estiu
Quan jugàvem a ser esclaus i les tempestes ens alliberaven
Quan érem màrtirs d'aquells de quedar-nos en calçotets
i lligats a la barana... i tu vigila que no ens vegi la mare
Quan l'avi volia que l'ajudéssim a regar l'hort
i ens volia ensenyar a plantar tomàquets
Però a nosaltres no ens agradava gens
això dels tomàquets; nosaltres érem pirates!
Veus? Tot això ara queda massa lluny
i llavors érem petits i no ens adonàvem
que la gent gran no era feliç...
I que només ho semblava.

Vine que anirem enrere
Si vols venir, anirem enrere, enrere, enrere
Abans érem el record que tenim ara
Mira el pintallavis vermell de la mare
quan al mirall del rebedor
ens hi apuntava el telèfon d'allà on anava
Mira aquells màrtirs tan valents
que a qualsevol racó del jardí donaven la seva vida, contents
Mira tots els racons d'aquell jardí on vam aprendre
tantes coses, com per exemple: que l'herba hi creixia tota sola
En les llargues tardes d'estiu
Quan ronca el sol i el cel és tan clar
I abans és ara. I sempre és ara. Sempre és ara.

Vine que anirem enrere
Si vols venir, anirem enrere, enrere, enrere
Als dies de la nostra infantesa
Quan jugàvem tots junts i jugàvem sempre i molt
Quan vam fer aquell primer conjunt i assajàvem amb tantes
ganes
i després els cabells ja ens arribaven fins el cul
i estaven passant coses molt estranyes
que ningú no les entenia del tot
però ens arrossegaven i se'ns emportaven
I un dia vam fer una "comuna" i vam marxar de la nostra
barriada, vam anar a viure tots junts: primer a un pis
petit
que quasi sempre semblava els encants,
i més tard a una masia una mica tronada
i llegíem "Els Pirats del Dharma" d'en Jack Kerouac. I
somiàvem...
En les llargues tardes d'estiu

Però aquí comença una altra història
Ara érem hippies i érem músics i parlàvem
de l'amor lliure, del clítoris i "d'arribar-hi junts"
D'un viatge en dèiem un "trip", i s'ha acabat la nostra
infància.

Però a vegades encara juguem. Res més. Com un miracle.

Vine que anirem enrere
Si vols venir, anirem enrere, enrere, enrere
Als dies de la nostra infantesa
Quan jugàvem tots junts i jugàvem sempre i molt
Quan no tocàvem de peus a terra