Quan surt el sol

Brams

Sec sota el porxo vell
a aixopluc de l'aiguat que cau
i a la terra el tempir fa bona olor.

Veig que un tros més enllà
un veí treu el cap,
s'ho mira, somriu i em veu i ens saludem.

Plou per tot arreu
sens distingir quin camp és de qui.

Sembla que està a punt d'afluixar
i la natura la feina atura
i l'ocellam desvetlla el camp
i certifica que el cel s'estripa.

Quan surt el sol, surt per tothom
sense preguntes ni privilegis,
així de natural és
la societat que pretenem.

Nits a la llar de foc
explicant contes als menuts
que havíem sentit a l'avi allà mateix.

Ve el veí a fer el cafè
i diu que es veu que hi ha nous veïns
d'una terra llunyana que ara és un erm.

El vent de migjorn
que va fer ahir els ha dut fins aquí.

A l'endemà els anirem a donar
la benvinguda, i si cal ajuda,
per fer a poc a poc una llar de foc
on contar rondalles a la canalla.
Sec sota el porxo vell
a aixopluc de l'aiguat que cau.
Aquesta terra és nostra però el món és de tots.