Quan toques el fons
Sé que alguna cosa surt de mi
Que la distància no te fi, l’infinit encara està per descobrir
T’he de dir, que t’has creuat pel meu camí i ara tu has de decidir si te’n vas o si et quedes a prop de mi
Potser ja és hora que em comenci a moure, miro el cel i torna a ploure, no se, aquest cop no se on aniré...
Hi ha moments que voldries que es parés el temps, un silenci, un petó, o una mirada a l’horitzó, uooo no
No, no deixis perdre el pensament, has d’imposar-lo en el present, el que sents, són petits i grans moments.
Quan toques el fons, quan toques el fons, quan toques el fons, només et queda mirar amunt, només ens queda mirar amunt.
Tornaré a desitjar el que m’importava, i quan mentre queia m’oblidava de la gent, però ara se que en sóc conscient
Vull trobar algú amb qui compartir un llarg viatge lluny d’aquí, vols venir? Encara ens queda un llarg camí.
No vull ser víctima de cap comiat, que tinc el cor molt delicat, i un adéu em pot trencar per la meitat...
Quan toques el fons, quan toques el fons, quan toques el fons, només et queda mirar amunt, només ens queda mirar amunt.
Notes cada dia que la vida es de mentida, cada cop els ideals estan més tacats de sang. Cada riure cada plor, ja no saps si és de debò. Ara notes la incertesa barrejada amb certa por.
I una màgica nostàlgia que em recorda qui era jo, on s’amaguen tots els somnis de quan no tenia por.
I la lluna que es dibuixa per sobre el teu caliu, la nit es converteix en tot el que em somriu.
Jo no se ni vull saber, on s’amaga la riquesa, només se que hi ha un final que ens prepara una sorpresa, i si tu estàs al meu costat, junts, junts podrem bufar les veles(del vaixell).
