Quan un són dos
El somni ja s'ha acabat
i res tornarà a ser igual.
Vaig cercant entre la soledat
algun pedaç del meu món trencat.
Què creix dins la pell,
desdoblant la ment.
Sento com xucla la meva sang
i s'alimenta del meu fracàs.
Dos vides en un instant,
dos cossos en un espai.
Es fusiona la fatalitat,
un destí que neix cap per avall.
Futur espinat
i ningú al voltant.
Sola em quedo saltant entrebancs,
sola em quedo amb la meva veritat.
Què donaria per tornar a començar.
Intentaria no caure en enganys.
Moltes promeses que queden en va,
sola em quedo i ningú al voltant.
Un cos tan jove trencat
que va maleint l'instant,
quan vaig sentir-te dintre meu
el teu envit no era indulgent.
I aquí vas deixar
el fruit del teu pas.
Sola em quedo saltant entrebancs,
sola em quedo amb la meva veritat.
Què donaria per tornar a començar.
Intentaria no caure en enganys.
Moltes promeses que queden en va,
sola em quedo i ningú al voltant.
Què donaria per tornar a començar
i no caure en enganys.
Sola amb la meva veritat,
amb la meva veritat.
Autor(es): Carles Gómez,Albert Nadal/ Manel Ruiz/ Carles Gómez
