Que bonic quan tot comença
Que bonic quan tot comença així.
El final no és l’horitzó
Sento el vent
El final no és l’horitzó
Jo hi vaig ser
I ara entenc que res vol dir res
S’acosta el terra
lentament, lentament
caiguda presa
Sento el vent caient etern
Pou, més fons, més fosc, més sol, més pols, més plom.
Obro els braços a la por
Sento el vent
Obro els braços a la por
sóc conscient, un segon.
El terra arriba.
Sento el vent caient etern
Pou, més fons, més fosc, més sol, més pols, més plom.
Res es mou al meu voltant,
tot cau amb mi, pou sense fi.
Caure al buit, tornar nou al món.
Que bonic quan tot comença així.
Que bonic quan tot acaba així.
Autor(es): Rodrigo Laviña/ Santi Careta,Santi Careta
