Quatre dies
Si un dia rius que siga envoltada de les teues pors.
Si un dia tornes que trobes intacte allò que vas deixar.
Si un dia plores que tingues un muscle on poder recolzar
les teues cabòries què inunden les hores i aturen el pas.
Que els dies que passen ja no tornaran
que som una taca enmig de la mar
que tot són “dillunsos” i si no plourà
que enmig la tempesta …
sempre hi haurà un lloc on poder-se amagar.
Si un dia marxes fugint de dins teu per poder-te trobar
amb barqueta nova, bon vent a l'esquena que et puga espentar.
Si un dia cantes, espanta les penes que t'han ofegat
no esperes miracles, que el cel està lluny i l'infern molt avall.
Que els dies que passen ja no tornaran,
que som una taca enmig de la mar,
agafa les rendes i apreta les mans
que si estira el matxo se't pot escapar.
Que són quatre dies i tres d'ells plourà
que enmig la tempesta
cent llamps et cauran
i si algun et toca que et pille avisat
que sempre hi ha un lloc on poder-se amagar.
