Què ens ha passat
Les gotes cauen a sobre meu
El canvi es evident,
Sembla que l'únic que pot canviar
Es seure per veure la pluja com cau…
Com cau…
Com cau…
Com cau…
Disculpin si els he de trepitjar
Per arribar mes amunt,
El nostre estil només demostra que
Sabem fingir que som una gent…
Com cal com cal…
Com cal com cal…
Com cal com cal…
Que ens ha passat!
Que ens ha passat!
Que ens ha passat!
Que ens ha passat!
Hem caminat contra direcció
Creient que som els millors
Avui la pluja no és tan especial.
Amb tu ho era tots els dies…
Com cau…
Com cau…
Com cau…
Que ens ha passat!
Que ens ha passat!
Que ens ha passat!
Que ens ha passat!
S'ofega el monstre en que ens estàvem convertint,
I ara es menja el sostre de la nostra ambició.
Entre la distància que ens separa creix,
l'odi i la nostàlgia del que un dia vam ser.
I si algú es pregunta,
Que ens ha passat!
Hem caminat contra direcció,
Creient que som els millors
El nostre estil només demostra que
No som dels que ens preguntem
Que ens ha passat!
Que ens ha passat!
Que ens ha passat!
Que ens ha passat!
