Quina sort
Sol, riu, pluja i vent.
Se separen les muntanyes
mentre jo et veig, jo et veig
com t'enlaires cap amunt.
Algun dia serem lluny
i ens sobraran distàncies
mentre tots en som un, tots en som un,
quelcom diu dintre de mi:
Que si no fórem així
no estaríem ací,
si no fórem així
tu no sabries de mi,
si no fórem així
no estaríem ací.
Jo no sabria de tu,
tu no sabries de mi.
Algun dia serem vent
i ens confondran els arbres
mentre solcarem, solcarem
cada escletxa de llum
que solta un cop de puny
i ens pren de les entranyes
mentre cau el mur, cau el mur,
quelcom diu dintre de mi:
Que si no fórem així
no estaríem ací,
si no fórem així
tu no sabries de mi,si no fórem així
no estaríem ací.
Jo no sabria de tu,
tu no sabries de mi.
Quina sort de ser com som.
Quina sort de ser on som.
