Quin bell país
Bufa un vent fred des de la costa,
no es veu res més que glaç i neu.
És terra Iliura, l'hem trobada!
Pica el timbal en nom de Déu.
Vinga taulons. bastim cabanes,
fem-nos abric que el fred és viu.
Bon timbaler no et descoratgis
allà on hi ha hivern bé hi haurà estiu.
Els timbalers pel sol frisaven.
la terra és blanca, el cel ombriu.
Però el bon temps mai no arribava,
era una terra sense estiu.
Anaven atapeïts, com fent una Muralla, i així s’escalfaven els uns als altres.
Però també hi anava la fam, amb ells. I la neu estenia un mantell blanc i
feixuc damunt els qui es rendien ja no podrien tocar mai més el timbal. Hivern
a través, van retrobar la mar. Van tornar a andanar un vaixell, i s'arrumbaren
vers el sol. El mar era tot blau i l’aire
tebi, tant que els vestits els feien nosa.
Llavors van sentir-se joiosos i reien i dansaven, i un dia. hi hagué novament
terra davant la nau.
Dies i dies caminaren,
damunt d'un roquissar roent,
fins a arribar a una vall d'arena
sense un matoll ni un bri de vent.
Au. timbalers la terra és nostra!
Bastim rafals, sembrem el blat!
Quan sigui el temps caurà la pluja
i tot el camp serà arrosat.
Però la pluja no arribava,
tenien set, patien fam.
Terra de pols sense esperança
mor la Ilavor i és erm el camp.
I amb et tauló a la esquena van reemprende el camí.
Camina que caminaràs van trobar una nova terra. Allà tot era ufana. Tot
seguit van posar-se a Ilaurar, sembrar el blat i fer cabanes.
Quin bell país, timbal repica!
La pluja els camps ha beneit!
Quan vingui el temps de la collita
quin bé de Déu haurem collit!
Espigues d'or altes i grasses,
blanca farina i pa olorós.
Havent dinat fem migdiada,
premi als bons treballadors.
Autor(es): Joan Soler Amigó,Els Sapastres
