Quinze
Sonen campanes al teu pas.
Són els cristalls que hi vas xafant.
Els teus peus ensangonats
no deixaran de caminar, caminar, caminar
cap a un destí desconegut que potser voldries evitar.
Però el temps no s'atura ni quan tens només quinze anys,
i el teu cor és ple a vessar
de les emocions del bé,
de les contradiccions del mal, és igual, és igual
com canviar la pell que coneixies i adoptar una forma animal
que és estranya i t'espanta.
Plores tant com rius.
Enyores els estius.
Tens un pla per deixar el lloc on vius.
Són tants els secrets,
tan sagrats i estrets.
Tems que una sola vida no serà
suficient per esgotar les possibilitats
i descobrir les veritats.
És que tu encara no saps
que aquest viatge és inventat,
natural, és normal quan tens només quinze anys
i desconeixes la tragicomèdia de la humanitat
i tampoc no t'expliques per què.
Plores tant com rius.
Enyores els estius.
Tens un pla per deixar el lloc on vius.
Són tants els secrets, tan sagrats i estrets.
Tems que una sola vida no serà
suficient.
