Rallant el marbre
Afamat d'experiències
i de sorpreses,
Fart de ser l'home estàtic disfressat,
un dia com tants, per fí,
vaig fer-me la promesa
de veure mon abans que s'em fes tard.
Vaig guardar al traster
el sac de la resignació.
Vaig voler beure'm el mon
d'un sol glop.
Lluny van quedar amors, amics,
auxilis de nostàlgia.
Volia més i més i més,
plantar llavors de màgia.
I no em feu dir-vos per què,
però vaig anar a petar aquí.
A partir d'ara tot s'hi val,
m'ensigornaré.
Aquests carrers empedrats,
fragància de numul·lit,
seran la meva casa,
el meu celler.
Mil·lers de vins vaig tastar,
sempre cercant
la ma tremolosa i tendra
d'una nova amant.
Buscant respostes,
fent l'amor m'era borrosa.
Sonaven campanars a deshora
quan son les dotze.
Vine mossa,
torna amb mi,
dona'm mapes
al meu camí.
Fem albades,
fem l'amor.
Mil pecats, però no,
no em deixis sol.
La inestabilitat
ara em donava pau.
Els canvis sempre són bons
crec haver sentit.
Vaig fer, segur, massa viatges
pels carrers del mar.
Les nits s'em feien llargues
efímers els matins.
Vaig veure com mil prejudicis
ens encadenen
i com podem alliberar-nos,
creuar la carena.
Vivia pel moment,
però el vent em va deixar clar,
que no tots els moments són bons.
també hem d'amoquinar.
Vine mossa,
torna amb mi,
dona'm mapes
al meu camí.
Fem albades,
fem l'amor.
Mil pecats, però no,
no em deixis sol.
I no espereu que us doni
cap conclusió.
Segueixo com vos, buscant a Déu
entre la boira.
Encara em queda vida
per veure-hi millor.
Com més sé, més sé que no sé.
Ja coneixeu la història.
Sols dir que el viatge es en va
sense un bon amic.
I si la mossa us vol besar
feu-li un petó per mí.
Feu-li un petó per mí.
