Rampant pels terrats
cal posar a ratlla
l'escarabat bum bum
fer la motxilla
i oli amb un llum
regar ben bé l'hort
florir amb romaní
i anar a veure món
fent el cor ben fort
tot és començar
així vivim ser
per pregunta en mà
mil dubtes volant
setens cels dels bons
anem sempre al fons
per voler saber
estimar per fer
la quietud de peu
i la pau d'arreu
pas a pas fent cas
suant tot el que fem
on cal ens plantem
o ens encadenem
a l'arbre més gros
fent créixer arrels
per no ser coherents
no estem mai pendents
de si va o ve
l'hora de fer i ser
si sonen campanes
parem l'antena
i llençant-nos cables
ens alcem de terra
agafats de mans
saltant pels terrats
sense gens de por
d'entrar al buit de cop
creuant l'univers
per entre els llençols
sense baixar gens
del burro tots sols
som un misteri
som amor ben bo
canviem de cançó
com fa el camaleó
sentim el poder
del nostre paller
tenim la passa
som caps carbassa
mirem l'horitzó
amb el tacte als ulls
fugint amb estels
que volen profund
del sistema mort
que fa anar de cul
del mal al clatell
del no mirar amunt
dalt dels campanars
com ocells fem nius
i a les teulades
deixem córrer rius
que als carrers del vent
l'aigua fa fressa
no cal que ho diguem
hi ha roba estesa
milles volem junts
en estols de veus
nòmades del vent
fem natures breus
els núvols desfem
per tots els contorns
vinga a picar pedra
fem fars de colors
com bons pirates
dels mars dels terrats
planes d'orgulls plens
estem ben tarats
si no ens donen drets
ens els agafem
si ens disparen trets
amb miralls parlem
fugim de qui es pensa
que no és pallasso
i amb posat seriós
s'hi fot de nassos
com trapezistes
vivim als arbres
fent-nos cabanes
recollint branques
per una ciutat
de revolució
fem una mescla
i sona el canó
cansats d'olorar
les xemeneies
sabem respirar
per les aixelles
busquem una fe
més poètica
tenir en propietat
vida i llibertat
no sense sostre
dins casa nostra
poder pensar en verd
fer l'amor desperts
quan el sol es pon
si vius com tu vols
els altres hi són
fent camí al son
posa-t'hi fulles
per trobar l'aire
tot va molt ràpid
no dura gaire
ens diuen torrats
per viure als terrats
per ser tal com som
ens volen tancats
allò que estimem
amb cura s'estén
es fa com si res
per si sol s'entén
