Rata
La rateta que agranava
va trobar un dineret,
i va córrer diligent
a amagar-lo en una capsa.
Temorosa de la gent,
dia i nit el vigilava,
mentre el seu cap rumiava
com fer créixer el diner.
Cada dia se'l guardava
en algun lloc diferent.
Però en veure, disgustada,
que la pasta no augmentava,
va tenir un pensament:
talment com si fóra humana,
se n'anà a veure un banquer.
I el banquer, que era gat vell,
es va papar la gateta
i de postres el diner.
Autor(es): Mª Dolors Pellicer,Popular
