Raons de pes
Amer, vaig arribar-hi
tenia set com una meuca en zel
vaig dir que no, que volia estar tot sol
si més no per posar a prova el meu seny dubtós
era agost...
Un bon temps per anar buscant raons de pes
errant a cel obert, fent la migdiada sota un pont
asfixiat pels baf dels esbornals d'aquest clot de lloc
i amb els ulls clucs ben sanguinolent,
com magnòlies prou
pasindes pels trons em dic: "No hauran fet les lleis
éssers innocents, traginant trucs,
firmant xecs morts amb falsedat i trets"
doncs si més no serà un resquitx de vent
entre Amer i el Far ben perdut
vaig decidir enflairar aquella pols
de farlopa per sort,
per acabar ignorant-ho tot
ben cec damunt l'herba d'aquell prat tan ufanós
escatimant les tardors... Amer!
Ric, amb bones llavors del bosc d'en Xicu
anava tentinejant un ferm tros on posar els peus
marejat sense cap nord, emboscant motius antics
que fins aquell bon jorn en van ben servir
era agost, una nit d'estiu on tota cuca viu
nafrat sense ni cinc, sense cap bocí d'encís
ballo descalç, poruc però em mantinc
trist, quiet, amb el nus al coll
trepitjant cols...
