Rap hiparxiologic
La pedra és un àngel que dorm a la Terra
L'àngel una pedra que desperta al Cel
Apaguem els ciris de l'altar i les llànties
penjades a les naus dels temples que
des de la terra naveguem pel cel com
les naus pel mar, amb el llum encès com
si sempre fos de nit: la llum de la veritat
il·lumina més que els ciris i les llànties
enceses. Alcem-nos i apaguem les flames
que han cremat cabdells de ble en
muntanyes de cera i en riuades d'oli,
però no temeu, que Déu no és dintre
els temples, sinó els temples dintre Déu.
La pedra és un àngel que dorm a la Terra
L'àngel una pedra que desperta al Cel.
Petgem els graons de l'escala de la vida,
com qui salta dins el cup amb els peus
morats pel most de la verema, i munyint
amb els peus el raïm, com les mans
munyen les vaques i les cabres, fem
rajar escales avall el vi de la collita.
enviem un bes com qui envia l'esperit
arrencant-se'l del cos i oferim el cor,
com qui s'arrenca el cos de l'esperit,
que l'altra vida no és com aquesta, que
a més de ser tan trista, ens l'hem de guanyar.
La pedra és un àngel que dorm a la Terra
L'àngel és una pedra que desperta al Cel.
Puguem, a toc de trompeta, no per
guanyar la glòria del Cel, sinó per
abastar-la amb les mans des de la Terra,
com si el Cel fos l'arbre i la glòria el
fruit de la tardor de la vida madurat a
la branca de la mort. Des del turó de
l'home albirem més enllà de les muntanyes llunyanes del bé i del mal,
com qui mira i escolta l'horitzó, senyalat,
pel cant més llunyà dels galls, que es
responen els uns als altres.
La pedra és un àngel que dorm a la Terra
L'àngel és una pedra que desperta al Cel.
Baixem del turó de l'home muntanya
avall, tocant la trompeta d'or i l'or de
la trompeta, com qui baixa del
Montseny tocant el corn, al graó de les
valls de les bèsties que corren i pasturen
entre les plantes, anunciant-los la
veritat i la llibertat, com si amb l'or del so
so de la trompeta, ens poguéssim
entendre. Oh, bèstia, ànima germana,
amiga, enemiga o esclava nostra, jo et
dic: bèstia ets, home seràs.
La pedra és un àngel que dorm a la Terra
L'àngel és una pedra que desperta al Cel.
Baixem amb la veritat i la llibertat, com
si a cada mà portéssim una atxa encesa
com el so de l'or de la trompeta, a
il·luminar les tenebres dels protozous
que viuen a la sang dels homes i les
bèsties, com els peixos dins de l'aigua,
encenent el foc de la febre que crema
la carn, que inflama el cap amb el
desvari, quan el malalt vomita la realitat
amb imatges, com els aliments mal païts
que tornen a la boca.
La pedra és un àngel que dorm a la Terra
L'àngel és una pedra que desperta al Cel.
Baixem al fons de les valls de les
muntanyes fins on neixen les arrels,
com si féssim ressonar els filons d'or de
les mines, entre els arbres, les mates i
les herbes, que en les bardisses es
barregen les unes amb les altres, com
el cant dels ocells en ser canten tots
alhora, per tal que, escampant el si de
les trompetes així com el pagès escampa
les llavors, el so de l'or els anunciï que
els fills de la Terra seran àngels del Cel.
La pedra és un àngel que dorm a la Terra
L'àngel és una pedra que desperta al Cel.
Autor(es): Pau Riba/ Francesc Pujols,Pau Riba
