
Rebotava l'aigua
Tira cap avall
ens trobam aquí al bar,
un vinet, dos banderilles
per anar-mos escalfant.
Hi trobaràs un home
amb un bigot estrany
disfressat de turista
gairebé horitzontal.
Et contarà la forma,
la manera d'arribar
a un passatge tan brutal
convenguem tan singular.
Aquesta terra roja
us tornarà la fe,
una follera infinita,
ingràvida moral.
I així, un viatge vertical
I així, sense cap i sense mans.
Rebotava l'aigua
en fer-se esclatar.
Quina pell més blanca,
quins cabells més suaus.
Un quadre salvatge
d'índies en pèl
i rius congelats.
Rebotava l'aigua
en fer-se esclatar.
Rebotava l'aigua,
rebotava al mar.
Quina pell més blanca,
quins cabells més suaus.
Autor(es): Antoni Torres