Ratllant el marbre
Afamat d’experiències i de sorpreses, fart de ser l’home
estàtic disfressat, un dia com tants per fi vas fer-te la
promesa de veure món abans que se’t fes tard. Vas
guardar al traster el sac de la resignació. Vas voler veure’t
el món d’un sol glop. Lluny van quedar amors, amics, auxilis
de nostàlgia, volies més i més i més,
plantar llavors de màgia. I no em feu dir-vos perquè
però vas anar a "petar” aquí, a partir d’ara tot s’hi val,
t’ensibornaràs. Aquests carrers empedrats, fragància de
nummulit, seran la teva casa, el teu celler. Milers de vins
vas tastar sempre cercant la ma tremolosa i tendre
d’una nova amant, buscant respostes, fent l’amor
t’eren borroses, sonaven campanars a deshora quan son
les dotze. Vine musa, torna amb mi dona’m mapes pel meu
camí. Fem malvades, fem l’amor mil pecats però no em
deixis sol. La inestabilitat ara et donava pau,
els canvis sempre son bons crec haver sentit. Vas fer
segur massa viatges pels carrers del mar, les nits se’t feien
llargues, efímers els matins. Vas veure com mil prejudicis
ens encadenen, i com podem alliberar-nos, creuar la
cadena. Vivies pel moment però el vent et va deixar clar
que no tots els moments son bons també hem d’apoquinar.
Vine musa, torna amb mi dona’m mapes
pel meu camí. Fem malvades, fem l’amor mil pecats però
no em deixis sol. I no espereu que us doni cap conclusió,
segueixo com vos, buscant a déu entre la boira
Encara em queda vida per veure-hi millor, quan més se
més se que no sé, ja coneixeu la història. Tan sols sé
que el viatge se’n va sense un bon amic,
i si la musa us vol besar feu-li un petó per mi.
