Records de Kyoto
Tots els colors que vas portar,
només el groc ens quedarà.
L’última estació on vaig plorar
va ser aquella d’on vas marxar.
No hi ha llums projectant
la teva ombra invisible.
El cel trencat d'aquella ciutat
mai el tindré al meu abast.
Capvespre mut, a camera lenta,
la bellesa pot ser violenta.
Cels vermells, cotxes i fang,
els ulls tapats, metalls pesants.
Mai sabràs qui eres quan
vas marxar i qui va tornar.
No hi ha llums projectant
la teva ombra invisible.
El cel trencat d'aquella ciutat
mai el tindré al meu abast.
Capvespre mut, a camera lenta,
la bellesa pot ser violenta.
