Reflexes d'ignorància
Viu, que no m'importa
riu, ningú t'escolta
ara que faràs? Si ningú no et vol per res, (oh, oh)
si ningú t'obre la porta...
Però has de seguir lluitant, no em diguis que no, (oh, oh)
hi ha massa coses importants en joc,
tots dos sabem que no es gens bo patir, però és bo haver patit,
i tot allò que no acabi amb tu et farà més fort...
I cada cop que et miro em veig a mi mateix com si et tornessis un mirall del que no em
puc amagar,
com si l'amor que per tu sento fos una arma que no se utilitzar
només demano que m'escoltis i que em diguis si m'estic equivocant o és que ja sóc
massa gran,
però és que veig coses que no veus i sobretot no vull que et facin mal, (oh, oh) no vull que
et facin mal...
Ara, ja ho saps tot de mi,
i demà... oh, oh, demà potser no sóc aquí,
però has de tirar endavant, amb els teus propis mitjans (oh, oh)
és aleshores quan sabré si t'he pogut ajudar,
només el dia que després d'un error et puguis aixecar,
serà el dia que sabràs el molt que t'he estimat!.
I cada cop que et miro em veig a mi mateix com si et tornessis un mirall del que no em
puc amagar,
com si l'amor que per tu sento fos una arma que no se utilitzar
només demano que m'escoltis i que em diguis si m'estic equivocant o és que ja sóc
massa gran,
però és que veig coses que no veus i sobretot no vull que et facin mal, (oh, oh) no vull que
et facin mal...
