Refranys

Esquirols

Cançó n'és dictada
per fer-ne enrenou,
refranys de poetes
d'anyades de jou,
licor d'herba bona
que no arregla res,
però que ajuda
a sentir-se despert.

Qui té les mans netes
no guanya diners,
ni títols, ni finques,
ni whisky escocès,
ni té parenteles
a l'ajuntament
que li engreixin
el compte corrent.

Si l'amo té l'arbre
i tu l'aixadell,
i vols partir peres
escolta el consell:
ja cal que vigilis
el repartiment,
o aniran les madures per a ell.

A bona pastura
no hi calen reixats,
ni gossos d'atura,
ni cledes de pas.
Hom estima la prada
pel bon pasturar
i no pas per estar-hi tancat.

D'allò que sembraves
molt més colliràs,
descompta les mermes
pel temps i els pardals,
una part va per a l'amo,
l'església o l'estat,
poc que queda ho malvens al mercat.

I aquells que s'ajupen
el cul posen bé,
per rebre les marques
del millor ferrer,
talment ferradures
o nobles escuts
d'un marquès, d'un baró, o d'un ruc.

Sentir com s'expliquen
els homes de lleis,
que xerren i xerren
per a no dir res,
seria, cregueu-me
tan encisador,
si no hagués d'estar al peu del canó.

Amb sol i serena
s'han fet els refranys,
són eines antigues,
són eines d'enguany,
licor d'herba bona
que no arregla res
però que ajuda
a sentir-se despert.