Remor d'onades (al teu ventre)
Encara remor d'onades al teu ventre
mentre em brando lentament, ancorat
al teu fons regalimós i tebi.
Ara ja s'encalma el sobtament de l'aire
sacsejat pels espasmes de la maror passada.
...Repòs pels mariners !.
Aviat el fons del mar recobrarà el silenci
i s'ajauran les algues estremides encara.
Sobre els cossos humits, gavines estàtiques.
El vell volcà submarí tancarà l'escletxa
i dormirà de nou, temporalment, en guàrdia.
Autor(es): Carles Ferran
