Remou la terra, timbaler
encara que tothom ja tenia mes or que no podia portar, no paraven de foradar
i escorcollar, però.
Si brillen d'or els timbalers
i la riquesa és tanta
enlloc no hi queda ni una flor
i el rossinyol no canta.
Una corona d'or al cap,
amb coberts d'or hom menja,
amb vestits d'or endiumenjats
cada dia és diumenge.
Tothom és rei, ningú servent,
ningú la terra Ilaura.
Vaixella d’or però buit el plat,
tothom ric i captaire.
Un gra de blat val deu grans d'or
i tothom es torna lladre,
moren amb l’or fred a les. mans
i Ies tombes són daurades.
Però un mati. un d'ells Llençà el seu or al riu i crida:
“Germans, això ja no és el paradís! Més val vius en la misèria que morts en
sepulcre d'or ! I quan sortí el sol damunt dols boscos, el toc dels timbalers
ressonava per aquella contrada. Novament es va sentir un clam per totes les
valls:
Autor(es): Joan Soler Amigó,Els Sapastres
