Renéixer

Maria Pilar

Avui he vist un altre cop
els arbres verdejar
i he sentit al damunt me, el sol
que em va cremar.
Feia molt temps, massa temps,
que jo era lluny d'ací,
se m'endugué l'amarg record
d'un obligat adéu

L'estiu ja neix aquesta nit,
uns llavis m'han besat.
Dolça cremor, dolç titubeig
d'unes manes que han parlat,
i han crescut flors al meu jardí
i el vent les ha estimat.
Abraç d'amant que pren l'alè,
i fa, d'hores, minuts.

No em pregunteu, què és el que tinc
ni el que em fa enrojolar,
i no em féu cas si miro fit
o em veieu tremolar.
Sabeu prou bé, que l'amor ve
no se sap quan ni i d'on,
que, de cop, tot és diferent i nou,

Avui he vist,un altre cop,
els arbres verdejar
i he sentit al damunt meu, el sol
que em va cremar.
Feia molt temps, massa temps,
que jo era lluny d'ací;
tot s'ha oblidat, el món és meu
i sé què és estimar