Rere la porta oberta
Lliura't sense temor enllà la porta oberta:
hi ha un ample cel farcit de tots els somnis.
Obre bé els ulls i omple'ls, és tot al teu abast,
però tingues ben present tot allò que t'espera:
Podràs aconseguir els horitzons del gaudi,
patir amb l'ossada erta pels més violents esglais;
creuar inhòspits cingles d'odi i indiferència,
ésser a voltes seduït pels més àvids esguards;
sentir el frec de la sang omplir cossos pletòrics,
fruir tots els amors, plorar-ne els seus dolors...
Rere la porta oberta hi ha una altre porta oberta,
t'espera amb l'avarícia dels braços d'una amant.
Com elles, cada una et dóna i pren alhora;
sàpigues-lis donar i prendre tu també.
Cada porta que passes augmenta ta nuesa
en una muda lenta, no exempta de dolor,
i així, al deslliurar-te de totes les foteses
t'aniràs enriquint de tot allò que has vist.
Però no esperis tresors, que et barraran les cames;
no deturis el pas per contar lo que duus.
I prop ja del final, no seràs el de l'inici
perquè estaràs guarnit de la més gran saviesa:
d'haver fet el camí sense menysprear cap cosa
que hagi pogut omplir el teu infinit àmbit.
I encara, quan estiguis davant l'ultima porta
no estaràs al final, perquè el teu bagatge
et passarà al davant, projectant el teu hàlit
més enllà de la pols dels teus calcinat ossos.
Per cada engruna teva, per totes les molècules
mogudes pel teu pas, molts milers d'altres astres
rebran en llur genètica el teu xifrat missatge
que els posarà en camí més enllà de les portes.
Autor(es): Carles Ferran
