Res, depèn
Avui ho he donat tot i em sento buit de cop
No vull perdre més el temps resolent el que no entenc
Voldria acabar amb què per començar amb no sé qua
Que el temps passes més ràpid per arribar a no sé on
Se m’ha rebrega’t l’As i em delato a l’instant
L’excusa d’aquest món ja és paper mullat
Impossible esbrinar el que passa pel teu cap
Imaginació per controlar la situació
No em reconec, no sé qui sóc
no sé què faig, no sé què vull
Si cal digues-ho, ja ho espero, però no triguis, que ja dubto
El teu silenci et pertany, al teu costat sóc un estrany
No val la pena insistir-hi, així potser surts del teu presidi
T’ho repenses i no parles, t’ho empasses i no hi penses
No cal córrer, però ves ràpid, el fum s’escampa i ens encega
Ens difumina l’esperança i no ens permet veure-hi més clar
L’aire és dens i jo m’ofego, necessito anar a fer un vol
Escampar la boira així quan torni, potser ens haurà passat tot
No em reconec, no sé qui sóc
no sé què faig, no sé què vull
