Res és com abans
Els dies perden el seu color,
esclaus d’un mateix destí: l’autodestrucció.
La vida a través d’ordinadors.
I la muntanya, l’aire ,el cel i el mar?
Tant d’avanç em tira enrere.
Una eternitat de lenta evolució,
mutar per ser qui som, mai saber el perquè.
Ara amb poc temps acabarem amb tot,
no sé si mesos o anys.
El dia ens queda a prop.
Les ones no sonen igual.
Res és com abans.
Tornar sentir que abans era millor,
que hem deixat enrere coses
que ara són tresors.
Tancats en el nostre món,
menjant merda, respirant pitjor.
Les ones no sonen igual.
Res és com abans.
Els dies perden el seu color,
esclaus d’un mateix destí:
l’autodestrucció.
La vida a través d’ordinadors.
I la muntanya, l’aire, el cel i el mar?
No és millor la realitat?
Matrix fa temps que l’hem mirat.
Tot pot ser més senzill.
El consumisme ens ha canviat,
hem regalat la llibertat.
I recordo aquells dies, els nostres dies.
Res és com abans.
Com poder canviar la direcció
d’una inèrcia d’autodestrucció?
Tant d’avanç em tira enrere.
És normal seguir avançant
si tenim la fi tot just davant?
Tant d’avanç em tira enrere.
Res és com abans.
