Res està escrit
Estic cansat de fer plans,
d’oblidar el que va passant en el precís moment,
pensant en què passarà, on estarem,
quan tinc fred vull calor i quan és estiu vull que arribe l’hivern.
Mai estic content amb el que passa,
cansat de perdre el hui per pensar en el demà,
que no vull desaprofitar més anys
que vaig a disfrutar de tots els instants.
Que allò que esperes és algo que està absent,
però el present és teu, deixa’t endur,
que tot passa com si no hagués passat,
ei tu, que la llibertat no està envoltada per murs.
Lluitem pel que ens quede per fer,
vull fer-ho tot hui per si no hi ha un demà,
els somnis són teus, compleix-los i creu,
sols vull gaudir de tot els temps que em queda.
Em queda el record dels qui ja no estan
la incertesa de qui seria jo, si estigueren al meu costat,
sóc jove, en constant aprenentatge,
i està bé saber que he comés infinitat d’errades.
Seguiré lluitant per la meua parla,
els meus projectes, tot el que estem construint,
que no tinc germans de sang però si de tinta
i ganes de menjar-me el món amb el poc que tinc.
Que vull sentir la pluja al dormir, sentir-me viu,
somriure quan el mal s’apodere de mi,
adonar-me de què hi ha un terme mig,
lluitant pels ideals que m’han fet estar ací.
Que allò que esperes és algo que està absent,
però el present és teu, deixa’t endur,
que tot passa com si no hagués passat,
ei tu, que la llibertat no està envoltada per murs.
Lluitem pel que ens quede per fer,
vull fer-ho tot hui per si no hi ha un demà,
els somnis són teus, compleix-los i creu,
sols vull gaudir de tot els temps que em queda.
Que no em vaig a preocupar pel que la gent pense de mi,
un fracàs és un lliçó tan sols vull sentir-me viu,
que vull volar, amb la música donant-me l’impuls,
si sóc qui sóc és per la gent que m’envolta, i tu?
vine amb mi a compartir el camí,
de forats i pedres que ja ens proposàrem seguir,
que la por ja la tenen, la temblor ja la notem.
Lluitem pel que ens quede per fer,
vull fer-ho tot hui per si no hi ha un demà,
els somnis són teus, compleix-los i creu...
Lluitem pel que ens quede per fer,
vull fer-ho tot hui per si no hi ha un demà,
els somnis són teus, compleix-los i creu,
sols vull gaudir de tot els temps que em queda.
I és que la vida va i canvia,
res és com pensares ací res està escrit,
avui serem l’amenaça,
del temps i la nostàlgia, vull pensar en el hui.
Autor(es): Robert Palanca
