Retrat

Anton Abad

La pluja banya els seus cabells
la llum és prima aquest matí
no té cap lloc a on anar
busca un camí poc transitat
ve de molt lluny, no té a ningú
encén un ciri en la tempesta
els daus són fràgils com el diner
a voltes guanya a voltes perd
té tot un món a contrallum
festeja la font dels seus temors
reviu a voltes moments brillants
supervivència és l'esforç més gran
desconeguda i solitària
respira llàgrimes generoses
com un mixó en lo foscam
la nit l'acull en lo seu mirall