
Res tornarà a ser com abans
Sento dintre meu una veu que em diu
res tornarà a ser com abans, em jura
el canvi ha d'arribar i torno a sentir
que a dins la barca només hi ha lloc per un
i del grumet que es faci amb el timó
me n'he d'assegurar que sigui el bo
Doncs si una cosa sé
és que tot es redueix
a pensar que el destí
qui planta cara al meu present
Oh, oh, oh, oh no hi ha ningú que arribi a vell
oh, oh, oh, ohm sense mai haver canviat
Digue'm digue'm si a la vida has vist un gos que mossegués
no m'imagino pas que es faci mal
si ho fa segur que és un subnormal
dins d'una gàbia tothom ha estat vivint
i entre les reixes podem veure com
els indiquen mil i un llocs per on sortir
Oh, oh, oh, oh no hi ha ningú que arribi a vell
oh, oh, oh, ohm sense mai haver canviat
oh, oh, oh, oh, no hi ha ningú que tingui pel
oh, oh, oh, oh, i que mai l'hagin pelat
Doncs si una cosa sé
és que tot es redueix
a pensar que el destí
qui planta cara al meu present
Oh, oh, oh, oh no hi ha ningú que arribi a vell
oh, oh, oh, ohm sense mai haver canviat
oh, oh, oh, oh, no hi ha ningú que tingui pel
oh, oh, oh, oh, i que mai l'hagin pelat
no et vull fer mal
L'últim tren del dia
Per sort o desgràcia hi vaig pujar
Vaig veure un tio desarreglat
Aquell home s'acostava
I ràpidament em va mostrar
Un ganivet que feia un pam
Em va dir: no et preocupis, només vull els teus diners,
Com l'estat vaig pensar, el que vols no és estrany
Deixa'm fer, deixa'm fer perquè
No et vull fer mal
No et vull fer mal
No et vull fer mal
No et vull…
No et vull…
No et vull…
No em va deixar ni un duro
De fet no en portava més de cent
I les raons van ser de pes
Avui quan em trobo un paio
Vestit de pallasso i demanant
L'engego ben ràpid i accelero el pas
Em va dir: no et preocupis, només vull els teus diners,
Com l'estat vaig pensar, el que vols no és estrany
Deixa'm fer, deixa'm fer perquè
No et vull fer mal
No et vull fer mal
No et vull fer mal
No et vull…
No et vull…
No et vull…
Autor(es): Josep Joan Ramos,Oge Àlvarez