Revolta de psique
Sol, en el seu pedestal de fum, el foll declama oracles impossibles.
Aïllat en la seva carcassa trencada, edifica castells de pensaments que el vent s’endu, basteix una llar de preguntes sense resposta, i s’enfonsa en un oceà de percepcions desordenades.
El foll habita un altre món.
El món sense retorn d’un exiliat sense passaport, d’un mariner atrapat en el vendaval. Sense punts de referència, navegant en una mar sempre desconeguda, a mercè d’un vent que no domina, embriagat per un licor que l’obnubila.
¿Com ha de recórrer el camí que el separa dels altres, com ha d’integrar-se a la vida, separat com n’està per un abisme de pensament que l’encercla, entre les boires abismals que l’enceguen, corprès per un infinit que el fitora, arrossegant-lo fins als límits insospitats que no tenen fons, ni forma, ni substància?
