Ridícula obsessió

Pitjorestàstu

Assegut al meu llit
pensant en tot.
En com funciona el món,
en què és el que jo faig
si aport jo res enlloc.
Potser no hi ha raons
potser es destí és qui dicta
si serà o no.

Obr sa finesta per ver-hi millor.
Per canviar sa meva percepció.

Qui sap? Potser és una mescla de tot,
una rídicula obsessió.
Però jo jug, ses cartes no em critiquen
ni em fan por,
un dia s'acabarà sa sort.

Quan creus en tu mateix,
quan vols que passi poc a poc es temps
i veus un camí
creus que anirà per allà
perquè tu l'has pintat,
oh sí, no té un perquè,
és molt millor somiar,
segur al teu llit fas es teu pla
és cada cop més gran.

Qui sap? Potser és una mescla de tot,
una rídicula obsessió.
Però jo jug, ses cartes no em critiquen
ni em fan por,
un dia s'acabarà sa sort.