Rodamón
Una sola direcció,
sóc carretera i cançó.
Passen les postes de sol,
diuen que sóc rodamón.
Veig un poblet sense nom.
És Carnestoltes i jo
m’he construït un capgròs.
Sóc el trofeu de caçadors.
Sobre el mar correm els senglars
y por el monte las sardinas
y por el monte las sardinas.
Els habitants festejant
beuen i ballen tot l’any.
M’allunyaré lentament,
llenço confetis al vent.
Sobre el mar correm els senglars
y por el monte las sardinas
y por el monte las sardinas.
Sobre el mar correm els senglars
y por el monte las sardinas
y por el monte las sardinas.