Rodes brunes, cordes velles
rodes brunes, cordes velles
avançant pel sol rogent
la gosada i la mainada
empaitant-les fa temps
carros dòcils que seguien
cada dia un sol camí
arribaven cap al porxo
que els faria de llit
a la masia abandonada
en queda un de rovellat
quan hi juga la mainada
més d'un s'hi ha entrebancat
ple de flors i de garlandes
ara té una altra funció
ja no dorm a dins del porxo
que li feia de llit
ja no és útil per les feines, ja es veu massa atrotinat
fa molts anys que les "carcomes" n'han fet el seu millor plat
si hi ha sort alguna festa el trauran fer bonic
que vigili la canalla a no enganxar-s'hi els dits
Autor(es): Aleix Garriga
