Romanç a la cassalla
Un licor de molta talla va nàixer a Andalusia, l'anomenaren cassalla
i si Alcàsser vens un dia, amb fruïció podràs tastar-la.
Solem beure-la en copetes, en gotets d'aigua de “Selz”, també per a fer coquetes
i és més dolça que la mel si amb mistela la barreges.
Hi ha qui se la fa al cafè, al poliol amb camamil•la, a seques o en nuvolet,
en el refresquet de llima i ves a saber en què.
Quan don Juan alça la copa crec que “algo” de cassalla ha de dur perquè s'enrotlla,
s’enrotlla com les persianes esgotant a qui l'escolta.
Ma iaia s'enfadava quan mon iaio a cassalla feia olor quan arribava.
Mon iaio deia a ma iaia que l'alcohol per dins curava.
En festes molt senyalades solen fer llargues fileres dalt de la barra apretades.
Mostrant-se ben "zalameres" davant de les fresques canyes.
I és que al caure ja provoca amb l'aroma que desprén
i al tirar-se-la a la boca comprens perquè a tanta gent
la cassalla torna loca.
Posa’m una cassalla!
En València està el mestalla
i San Pere està en el cel,
i el músic on hi ha una barra
amb gotetes d’aigua de “Selz”
i copetes de cassalla.
A la setmana de bous, ja sabeu, un desgavell, de cassalla no en fan prou,
agrada a joves i vells, alcaldes i regidors.
El romanç ja s'ha acabat, que déu guarde a la cassalla i que quede per assentat
que a Alcàsser ningú es baralla perquè la sabem pixar.
En festes molt senyalades solen fer llargues fileres dalt de la barra apretades.
Mostrant-se ben "zalameres" davant de les fresques canyes.
I és que al caure ja provoca amb l'aroma que desprèn
i al tirar-se-la a la boca comprens perquè a tanta gent
la cassalla torna loca.
Posa’m una cassalla!
Si ve don Juan, i em vol confessar...
Posa’m una cassalla!
si són les quatre i anem a dinar...
Posa’m una cassalla!
Si no ens queda altra que sentir al Bisbal...
Posa’m una cassalla!
Si són les onze i encara no hem sopat...
Posa’m una cassalla!
